LA MÀGIA DELS PETITS HÀBITS SALUDABLES.
Objectiu: Adquirir com a mÃnim un hà bit saludable que estimis i hi estiguis compromès per aportar una millora de la salut.
Atenció: Hi ha un conjunt de consells i hà bits que es recomana seguir, però sobretot és molt important que cadascú aprengui a escoltar el cos per saber el que realment necessita i estima. Aquest article no substitueix l’ajut d’un professional de la salut i l’esport, sinó que el pot complementar.
Contingut:
0. Introducció
1. Salut i el sol
a. La importà ncia de la contemplació i l’actitud davant el Sol.
2. Salut i l’alimentació
a. Algunes pautes sobre
i. L’elecció dels productes alimenticis.
ii. La forma de menjar.
3. Salut i exercici moderat
a. Exercici i moviment associat al gaudiment. El nou paradigma
b. Exercici i moviment associat a la salut. (aparells respiratori, ossi, circulatori, etc.)
4. Salut i pregà ria
a. Reflexions sobre la pregà ria.
b. Exemples de pregà ries i pensaments positius.
5. Salut i meditació
a. Reflexions sobre la meditació.
b. Exercicis de meditació.
6. Salut i relaxació
a. Saber identificar les tensions fÃsiques, emocionals i mentals i deixar-les anar.
b. Parlar amb les pròpies cèl·lules
c. La posició. Varietat i relaxació.
7. Salut i descans
a. Protecció i aprenentatge en el son
b. Alguns bons hà bits per a un bon descans.
8. Salut i respiració
a. Respiració i poder de la voluntat
9. Salut i higiene
a. Higiene fÃsica i higiene mental
10. Salut i treball
a. La mà gia del Gest positiu.
b. Treball. Grau d’afinitat i encaix entre el perfil i trets de la feina.
i. Motivació extrÃnseca.
1. Economia (guany en la vida).
a. Estalvi
b. Inversió
c. Seguretat o protecció
2. Condicions de treball
3. Altres
ii. Motivació IntrÃnseca.
1. Sentir-se útil
a. Desig de cor (missió i propòsit)
i. L’acció de servir i ser útil als altres et condueix a conèixer-te i descobrir la teva vocació.
b. Qualitats i virtuts
c. Habilitats
i. Relació social
ii. Contingut tècnic
d. Interès en els coneixements
e. Valors
iii. Motivació extrÃnseca i intrÃnseca
1. Comunicació i cultiu de bones relacions.
11. Salut i frases sà vies.
a. Reflexió sobre la fórmula de la pau
b. Reflexió sobre la fórmula de l’èxit
12. Salut i gratitud
Ponent: Gerard Carrió i Caldelas
Estudis:
Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per l’UAB
Diplomat en Empresarials per la UdG
Feina actual:
Administratiu en l’Oficina en Matèria de Registres del Consell Comarcal del Baix Empordà .
Interessos:
Salut, ètica, espiritualitat, esport, música, lectura, escriptura i amistats.
0. Introducció
Un hà bit es construeix, en el treball dels següents aspectes de la persona:
- Aspecte Mental: Direcció i focalització en l’hà bit
- Aspecte Emocional: Desig i entusiasme per aprendre l’hà bit.
- Aspecte Volitiu: Disciplina i constà ncia en l’acció i repetició d’un hà bit
Per aprendre un hà bit, cal estimar-lo, i donar-li un espai en la nostra vida de manera gradual. Millor practicar-lo durant uns dies seguits (per exemple 21 dies) per llavors integrar-lo en la vida i passar a adquirir un altre.
Aquest hà bit pot ser de diferents tipus:
- A nivell de creences
- A nivell d’estat d’Ã nim
- A nivell d’accions
Quan més repetim un hà bit en un sentit, menys desenvolupem aquell hà bit en un sentit contrari.
Exemple:
- A nivell de creences: Creure que Déu està fora i dins nostra i és la nostra responsabilitat, anar-lo coneixent i saber el que eEll vol de nosaltres.
- A nivell d’estat d’anim: Esdevenir una persona agraïda (donant grà cies moltes vegades durant el dia sobre,...)
- A nivell d’accions: Cuinar cada diumenge per a la famÃlia, fer exercicis de gimnà sia suau cada dia uns 10 minuts, estudiar la flauta o cantar cada dia uns 10 minuts, contemplar la sortida del Sol o durant la primera hora de la seva sortida durant 10 minuts els caps de setmana, tenir la taula o escriptori net abans d’anar a dormir, escoltar amb més atenció als membres de la meva famÃlia, destinar cada matà a uns exercicis breus de respiració, etc.
1. Salut i el sol
a. La importà ncia de la contemplació i l’actitud davant el Sol.
Exercicis:
1. Contemplació i imitació del Sol.
Vas a contemplar la sortida del Sol aviat pel matà amb els ulls tancats |
Adoptes una actitud de receptivitat |
Imites el Sol com un astre que mostra - Generositat ja que dóna vida, llum, escalfor a totes les criatures del planeta tant si s’han comportat correctament com malamement ja que dóna oportunitats de recuperació a tothom. |
2. Contemplació i imitació del Sol. Col·locació mental prop del Sol.
Vas a contemplar la sortida del Sol aviat pel matà amb els ulls tancats |
Adoptes una actitud de receptivitat |
T’imagines que et trobes al costat del Sol amb Entitats de llum i et veus a tu mateix a la terra juntament amb la resta de la gent. |
Envies llum, amor i vida a la gent que veus (inclós a tu) |
Dones grà cies al Sol per ajudar-te a tenir la ment més clara, el cor més sensible i la voluntat més poderosa. |
Dones grà cies al Sol per estar més centrat, calmat, amable i orientat a fer el bé. |
3. Identificació amb el Sol Espiritual.
En algun moment del dia. |
T’imagines una llum groga i blanca al teu voltant. |
T’identifiques amb el Sol interior, amb l’Ã nima i esperit. T’identifiques en la part compassiva, superior i desinteressada de la persona. Envies bons sentiments a la gent del teu voltant. |
Et sents més protegit dels atacs externs, envoltat i empapat de la influència celestial i solar. |
Aquà teniu un conjunt de pensaments del mestre Aivanhov.
A la salida del Sol - las células de nuestro cuerpo se impregnan de su vida y de su luz
"Vamos
por la mañana a contemplar la salida del sol. Al contemplarlo, lo comemos, lo
bebemos, y esa luz y ese calor vivos se propagan en todas las células de
nuestro cuerpo, las iluminan las refuerzan, las purifican, las vivifican.
Cada dÃa os ponéis frente al sol que proyecta en el espacio partÃculas de luz.
Al mirarle, pensad que rechazáis todas las impurezas de vuestro organismo para
reemplazarlas por las partÃculas de luz que os envÃa. Con todo vuestro corazón,
con toda vuestra alma, intentad tomar esas partÃculas divinas e introducirlas
en vosotros. Es asà como, poco a poco, impregnaréis la materia de vuestro ser
de vibraciones espirituales y os volveréis más y más vivos, gracias al
sol."
"Si nos atenemos a la apriencias, situándonos desde el punto de vista geocéntrico, observamos que el sol sale, se pone y gira alrededor de la tierra. AsÃ, todos aquellos que están acostumbrados a observar, a razonar y a sacar conclusiones por las apariencias, se equivocan. Su ciencia y su filosofÃa son erróneas porque las han fundado sobre la ilusión de que el sol gira alrededor de la tierra –simbólicamente hablando –. Mientras que aquellos que logran abandonar el punto de vista geocéntrico y adoptan el punto de vista heliocéntrico y saben situarse en el sol, con el fin de mirarlo todo desde el sol, ven la verdad. Diréis: “¡Pero todos sabemos que es la tierra la que gira alrededor del sol!” SÃ, lo sabéis teóricamente, pero en la práctica os comportáis como si fuese el sol el que gira alrededor de la tierra. Por eso os repito: “Trabajad cada dÃa para encontrar el sol en vosotros, es decir, vuestra parte divina, y vivid en ella, mirad y actuad desde ella, y estaréis en la verdad”."
"Acostumbraros cada mañana a levantaros pronto para asistir a la salida del sol, porque es entonces, por la mañana, al levantarse, cuando el sol se os aparecerá con todo su esplendor, con todo su significado. Aprenderéis a entrar en contacto con él, con su espÃritu, a absorber sus rayos, que son los gérmenes de la vida. Si vais a la salida del sol, ganaréis la vida eterna, porque captaréis y acumularéis en vosotros esos gérmenes vivos que están en suspensión en la atmósfera. Sin duda, también podéis encontrar esas partÃculas luminosas rezando, meditando, cantando, respirando y comiendo con amor. Pero nunca las encontraréis tan abundantes y tan puras como en la fuente, en el sol. "
"Debéis aprender a manifestar el amor, a proyectar ese amor al mundo entero como lo hace nuestro sol. Todos los soles bombardean rayos a través del espacio…Por supuesto, nosotros estamos lejos de poder manifestar un amor asÃ: la tierra es oscura, no sabe irradiar, no sabe todavÃa combatir con la luz: la guerra que existe en la tierra es también terrible. Mientras que la guerra que nos hace el sol da como resultados frutos, flores, toda una abundancia... TodavÃa no sabemos luchar como él, por eso es preciso ir a ver por la mañana cómo utiliza sus armas, cómo las lanza, cómo con sus cañones, sus obuses y sus misiles vivifica todo el universo."
"La lección más sublime que nos da el sol es su universalidad. No se preocupa de saber quiénes son las criaturas a las que envÃa sus rayos. Sean inteligentes o estúpidas, honestas o criminales, merezcan o no sus bendiciones, las ilumina a todas sin distinción. Considerad incluso a los seres más extraordinarios que han existido: todos han tomado algún partido, han tenido algunas preferencias e incluso algunas enemistades. Si, incluso los más grandes profetas, incluso los más grandes Maestros, no han podido liberarse de la necesidad de aplicar la ley de la justicia y de castigar a los malvados, porque nada es más difÃcil que llegar a despojarse del menor sentimiento de animosidad. Solo el sol es verdaderamente capaz de ello. Desde hace millones de años, espera pacientemente el perfeccionamiento de las criaturas. Sabe que somos chispas divinas y que un dÃa nos volveremos como el Señor. Por eso tiene la paciencia de continuar ocupándose de nosotros. Esa grandeza, esa inmensidad, ¿no os son suficientes para estimularos?" |
"El sol envÃa por todas partes en el espacio partÃculas luminosas de una enorme pureza. Y si sabéis cómo concentraros, llegaréis a rechazar de vuestro organismo muchas viejas partÃculas usadas, apagadas, para reemplazarlas por esas nuevas partÃculas que vienen del sol. He aquà un ejercicio extremadamente útil que podéis hacer por la mañana a la salida del sol. Con todo vuestro corazón, con toda vuestra alma, intentad tomar esas partÃculas divinas e introducirlas en vosotros; asÃ, poco a poco, renovaréis la materia de vuestro ser, pensaréis y os comportaréis como un hijo y una hija de Dios, gracias al sol."
"El sol es el mejor restaurante que existe, y por eso vamos a visitarlo cada mañana. Pero para recibir comida de él, hay que tener oro: pero no oro en los bolsillos, que no sirve de nada, sino oro en nuestro cerebro. Y cuando el dueño del restaurante, el espÃritu solar, ve que tenéis algunas pepitas de oro dentro de vosotros, inmediatamente os sirve los platos más suculentos. Si no, os quedáis ahà bostezando y suspiráis: "No siento nada, no recibo nada, no vale la pena venir a este restaurante". Esperáis que os sirvan, pero van a servir a los demás, y no a vosotros. A vosotros os dicen: “Espere, espere, vaya primero a recoger oro, y cuando tenga este oro, le serviremos”. Tener oro es comprender la sabidurÃa divina, apreciarla, amarla y buscarla. Cuando los espÃritus del sol ven que poseéis ese oro, entonces os atienden inmediatamente."
2. Salut i l’alimentació
a. Algunes pautes sobre
i. L’elecció dels productes alimenticis.
Influència d’alguns aliments en el carà cter
Pomes i melons |
Suavitzen el carà cter |
Peres i nous |
Tenen un efecte positiu en el cervell Les peres combaten l’anèmia |
Cirera |
Neteja el corrent sanguini i produeix alegria |
Les maduixes i els gerds |
Milloren el sistema nerviós |
Llimona i xucrut |
Té efectes positius envers la bilis i el fetge La llimona ajuda a desenvolupar el cervell |
Blat de moro |
Té un efecte calmant |
Aliments amb molt de greix |
Cal minimitzar-los o evitar-los ja que es requereix molta energia per part del fetge per a processar-los |
Aigua |
Millor prendre-la una hora abans o una hora després dels à pats en general |
Patata |
Satisfacció |
Raïm |
Agradable i amable Ajuden als pulmons |
SÃndria i carbassa |
Ajuden a l’estòmac |
Fruita en moderació |
Sentiments nobles |
Blat de moro |
Combat la irritabilitat q |
Pèsols |
Combat la neurastènia |
All |
Combat el nerviosisme |
Cogombre |
Combat l’anèmia (menjar-lo com a molt tard a l’hora del dinar) |
Aigua, llimona i sucre |
Combat la indisposició |
Llimones i xucrut |
Va bé pel fetge i la bilis |
Prunes |
Purifiquen la sang |
Gerds i les maduixes |
Tonifiquen el sistema sanguini |
Col |
Allibera de malalties |
Ceba |
Tonifica el sistema nerviós Per la nit promou la son i calma el desig sexual Cuita al forn o bullida amb oli i llimona combat el restrenyiment Purifica la sang i combat l’anèmia o la debilitat Destrueix els parà sits intestinals |
All (cal mastegar-lo molt lentament) |
Purifica la sang Cura i desinfecta Combat l’arteriosclerosis i l’excés de tensió sanguÃnea |
Llenties |
Reforça la vista |
SÃndria |
Neteja l’estòmac i els intestins Pel matà ajuda a eliminar la sorra dels rinyons i facilita el flux de la bilis |
Pèsols és ric en albumina |
Embelleix la cara |
Les mongetes blanques millor bullir-es amb aigua pura i ceba i sense pebre ni oli, ja que té el seu propi oli (si es llença l’aigua de la primera cocció i es posa aigua de segona cocció dóna millors resultats) |
|
Col |
Reforça la fe Ajuda a l’estòmac a recuperar-se |
Porro és un aliment hivernal lleuger i revitalitzant |
Beneficiós per l’estòmac i els intestins Influeix en l’idealisme i fa disminuir la vanitat |
Pebrots i tomà quets |
Milloren la vista i revitalitzen l’organisme; els pebrots ajuden als glòbuls vermells i per tant ajuden a les persones que pateixen anèmia ; alerta amb els tomà quets (no és convenient per a qui pateix dels rinyons, millor menjar-se’ls crus o bé cuinar-los pocs minuts; milloren la moral) |
Remolatxa |
El seu suc ajuda a combatre l’anèmia Cuinada i servida en una aminada és molt saludable |
Enciam |
Té un efecte calmant |
Api |
El seu suc ajuda a millorar lam eòria, a curar l’esclerosis, reumatisme i artritis |
Flocs de civada |
Va per estòmacs delicats |
Mill |
Afavoreix l’idealisme |
Sègol |
Millora la resistència |
ii. La forma de menjar. “La persona és el resultat del que menja, beu, i del que pensa, sent i fa”
FORMA CORRECTE |
FORMA INCORRECTE |
Bon estat d’Ã nim o d’esperit |
|
Lentitud (mastegar moltes vegades abans d’ingerir-lo i en ambdós costats pel desenvolupament de la sensibilitat (costat esquerra i hemisferi dret del cervell) i desenvolpuament de la racionalitat (costat dret i hemisferi esquerra del cervell) |
|
Concentració (ment focalitzada en l’aliment, en com s’ha fet) |
|
Amor (que t’agradi) tant en el menjar com en el cuinar |
|
Gratitud (donar grà cies a l’energia que ens dóna, en el Creador) |
|
FÃ cilment digerible |
|
Moderació (no més del necessari) |
|
Calma i en un entorn agradable |
|
Silenci o converses agradables i alegres |
|
Millor beure aigua abans dels à pats per evitar dissoldre els sucs gà strics o després passat un bon temps |
|
Beure l’aigua en petits glops |
|
Amb música harmònica i alegre si es vol |
|
Menjar millor quan es té gana. Poques vegades en general. |
|
Acabar de menjar abans d’estar saciat |
|
Aliments variats millor que menjar de manera uniforme |
|
Millor els que tingui més sol (fruites, verdures i hortalisses) |
|
Aturar-se de tant en tant i fer una respiració profunda |
|
Beneir la taula |
|
Natural (menys processats i conserves) que contingui llum i calor solar, aigua, i aire. |
|
Aliments de temporada |
|
La fruita menjar-la abans de dinar o sopar ja que es digereix millor |
|
Dieta personalitzada en funció de factors (edat, esport, professió, clima, estació de l’any, tipus fÃsic, etc.) |
|
Menjar aliments que assimileu bé |
|
Barreja d’aliments no gaires i evitar o minimitzar barreges incompatibles Abans de començar a menjar, assegureu-vos que l’anterior aliment hagi estat digerit |
|
L’elecció dels aliments és un aspecte o decisió individual Saber escoltar a les necessitats reals del cos, de l’esperit. |
|
Parlar bé de la gent és una mena de neteja |
|
Escoltar els efectes dels diferents aliments en el seu carà cter Enfortiment vol dir que és bó Debilitament vol dir que no és bó |
|
Les verdures, fruites i els cereals són els aliments més purs |
|
El peix és millor que la carn a nivell fÃsic i espiritual |
|
Dejuni de 24 hores en una persona sana (per exemple de dinar a dinar) una vegada al mes ajuda que les cèl·lules es regenerin El dejuni conscient i fet amb seny també purificar els pensaments i sentiments Tonifica el sistema nerviós Ajuda a desfer-te d’alguns defectes i malalties Fet en lluna decreixent ajuda a desfer-te de debilitats Fet en un lluna creixen ajuda a adquirir virtuts |
|
Menjar aliments ni massa calents ni massa freds. |
|
Sal poca. |
|
Evitar els fregits i aliments massa condimentats |
|
És millor netejar la fruita amb aigua calenta |
|
Quanta més presència divina tinguem dels aliments més en beneficiarà . |
|
Cal evitar aliments greixosos perquè requereixen una major despesa del fetge per la seva assimilació |
|
Un excés de menjar debilita l’organisme |
|
Mai combinar menjar fred amb calent |
|
Cal ser conscient que hi ha una relació entre l’alimentació i el cervell, la digestió, l’estòmac amb el cervell, l’alimentació i la salut mental |
|
Millor menjar aliments de temporada |
|
Millor començar els menjars amb una petita amanida de verdures i hortalisses crues. |
|
Beure aigua calenta en dejuni, té un poder desintoxicador |
|
El cos necessita entre 1 litre i 1,5 litres d’aigua pura. |
|
De tant en tant un dejuni (per exemple de dinar del dijous a dinar del divendres) ajuda a la renovació de les cèl·lules |
|
Cal barrejar pocs aliments i alguns evitar-los perquè són incompatibles com per exemple els tomà quets amb formatges, ous o formatge amb peix, etc. |
|
La millor llet pels nens, és la materna o bé la llet de cabra |
|
Qui vulgui engreixar-se cal que mengi pa, pasta i sopes i qui vulgui aprimar-se que s’abstingui d’aquests aliments |
|
Les sopes de diferents verdures estimulen els sucs de l’estòmac, sense addició de greix, tonificant o enfortint l’organisme. |
|
La mantega i la mantequilla millor menjar-se’ls frescos ja que la vitamina A és molt frà gil |
|
Cal combinar aliments crus amb cuits |
|
El sucre deixa molts residus a l’organisme i és perjudicial pel sistema ossi, es pot substituir per la mel. |
3. Salut i exercici moderat
a. Exercici i moviment associat al gaudiment. El nou paradigma
En Johan Cruyff va dir en els jugadors abans de començar el partit de la final de la Copa d’Europa “salid y disfrutad”.
Reflexions:
El nou paradigme de l’exerici es base en gaudir en l’aprenentatge i les sensacions que la persona i els resultats són un efecte. |
Per tant la persona focalitza l’atenció en el procés i no tant en el resultat. |
El resultat només serveix per a saber la veritat del que es pot millorar. |
S’associa un estat emotiu positiu i equà nime davant el resultat positiu com negatiu, ja que aquest serveix per descobrir allò que cal millorar i per tant la persona es motiva en l’aprenentatge, en el treball de millora de la tècnica, l’actitud en l’exercici. |
Per sentir-se bé i viure molts anys, no cal fer molt d’esport. Hi ha dones que mai han fet esport, i han viscut més enllà dels 80 anys, però que han cultivat una vida de moviment (caminar, treballar, rentar la roba, cuinar, comprar,etc. ) |
|
Exercici.:
- Escull una activitat esportiva o un exercici determinat que realment estimis. - Imagina-te’l realitzat de manera perfecte. - Imagina’t realitzant-lo aproximant-te gradualment en aquest estat de perfecció. - Realiza l’exercici de manera constant en el pas dels dies - Experimenta com et sents, quina millora has notat. |
b. Exercici i moviment associat a la salut.
Reflexions:
L’exercici fÃsic practicat amb moderació millora el sistema cardiovascular, l’ossi, el respiratori, el digestiu i el sistema nerviós per citar-ne alguns. |
L’exercici fÃsic practicat a l’aire lliure o amb ventil·lació és preferible que realitzat en un lloc tancat. |
L’exercici fÃsic requerix de constà ncia per obtenir beneficis |
És bo realitzare el tipus d’exercici fÃsic adaptat a les circumstà ncies de l’individu (edat, gènere, estat de salut, alimentació, època de l’any, necessitats, etc.) |
L’exercici fÃsic en general és més saludable que sigui moderat en lloc de ser efectuat amb alta intensitat, ja que genera menys probabilitats de lesions. |
Exercici:
Exemples d’exercicis per a millorar: La resistència (ex.: natació, caminar, slow running, etc.) La força (aixecar o portar una mica de cà rrega (quelcom que hagis comprat) amb ambdós mans i amb l’esquena recte) Flexibilitat (fer algun estirament diari) Coordinació i equilibri (esta dret amb un peu a terra i canviar de peu al cap d’uns segons amb els ulls oberts i tancats (vigila de no caure)) |
4. Salut i pregà ria
a. Reflexions sobre la pregà ria.
Alguns pensaments del dia erelacionats amb la prègaria del mestre Aivanhov, són els següents:
"DecÃs que rezáis pero que no sabéis si vuestras oraciones son escuchadas por el Cielo. Sin embargo, es posible saberlo. Si después de una oración os sentÃs reforzados, en la plenitud, es que el Cielo os ha escuchado. Eso no quiere decir que, de golpe, se producirán resultados visibles y tangibles; no, la realización no se hará inmediatamente, pero el Cielo os ha escuchado, ha tomado en consideración vuestra petición, y esto es lo esencial: sentir que vuestra oración ha sido escuchada. La eficacia de la oración está en su intensidad, y la intensidad está unida al poder que tenemos de liberar nuestros pensamientos y sentimientos de todas las preocupaciones ajenas a esta oración. Por tanto, durante un instante, dejad todo de lado para sumergiros en un trabajo espiritual intenso, pues solo asà seréis escuchados y satisfechos por el Cielo."
"Cuando en vosotros mismos estallen la discusión, los tumultos, las revoluciones, si os ponéis a rezar con mucho ardor, podréis comprobar que, de repente, todo se domina y reencontráis la calma y la alegrÃa. ¿Por qué? Porque un amigo ha venido dentro de vosotros, y con su presencia todos los otros habitantes de vuestro fuero interno, temiendo mostrarse groseros, se callan. Y si rezáis a ese amigo con aún mayor frecuencia y fervor para que no se vaya, que se quede y habite en vosotros por siempre, que se instale en el centro de vosotros mismos y se quede ahÃ, en ese momento, la paz y la luz reinarán eternamente en vosotros."
Els obstacles – demanar només la llum per superar-los
“Un error que cometen molts dels que decideixen treballar per un ideal es estar convençut de que el Cel va necessà riament a recolzar-los en totes les seves empreses. Muntanyes d’obstacles s’eleven davant d’ells, però no els veuen o rebutgen de veure’ls: es llançen cegament, convençuts que el Senyor, meravellat pels seus bons projectes, aplanarà aquestes muntanyes. Doncs bé, no, davant els imprudents i arrogants, el Senyor no aplana muntanyes, no fa desaparèixer els obstacles com per art de mà gia. El Senyor solsament brinda la llum. La llum és doncs la única cosa que cadascú ha de demanar. Ella li permet trobar els millors camins, evitar les trampes i els precipicis, i tenir la força fins a la fi de les seves empreses, fins i tot les més à rdues”.
La pregà ria és tant necessà ria per l’à nima com la respiració per la vida. |
Quan es prega, cal deixar de banda la resta d’activitats i preocupacions, i estar concentrat amb el missatge, la pregunta, petició que es vol emetre per llavors escoltar amb silenci. |
La pregà ria també es pot convertir com una mena de cant. Cantar temes espirituals ajuda al rejoveniment de la persona i a la seva guarició. |
La pregà ria pot ser molt breu, però cal que sigui intensa perquè tingui resultats, és a dir feta amb entusiasme i amor. |
Com l’aliment, cal que la pregà ria sigui variada. |
Els resultats d’una pregà ria no s’han d’esperar en un o altre moment, cal treballar i entregar el resultat a Ell. Ell sap millor el que ens convé i el que ens convé. |
La pregà ria desinteressada gaureix, protegeix i evita perills a la persona. |
La pregà ria bà sica poden ser pensaments fonamentat en bones intencions. |
Quan més pur és la persona en forma de la manera d’alimentar-se (aliments, sentiments, i pensaments), millor serà la prègaria i el seu resultat. |
La pregà ria requereix prà ctica constant com per exemple en l’obtenció d’un domini en una altra activitat humana (estudi, treball, esport, cuina, etc.). |
És preferible demanar ajut en allò en què la persona desitja de positiu per un i els altres en què ja estigui treballant o fent mèrits, perquè sigui justa. |
Cal estar tranquil, emetre un bon sentiment com per exemple de gratitud de manera anticipada per l’ajut que la persona vol rebre i que de fet ja està rebent. |
Podem pregar per ser més amables, pacients, millors amics, intel·ligents, relaxats, valents, etc. |
Podem pregar per ser millors cuiners, estudiants, treballadors, esportistes. |
Podem pregar perquè els nostres amics i enemics siguin millors persones. |
Podem pregar per la salut dels nostres familiars, amics, ciutadans i del planeta. |
Podem pregar perquè el planeta sigui més sostenible i respectuós envers el medi ambient però també més respectuós envers l’ètica que se’ns demana. |
Es pot pregar a qualsevol lloc i en qualsevol moment (sigui cuinant, conduïnt, abans d’una negociació o d’un treball, durant la relació amb una persona, etc. ) |
b. Exemples de pregà ries i pensaments positius.
- Exemples de pregà ries del tipus espiritual: - T’estimo Déu. - Grà cies Déu. - Déu està s a dins meu. - Déu, et veig a tot arreu. - Déu, grà cies per les teves revelacions. - Déu, grà cies perquè sigui amable. - Déu, grà cies perquè tingui bona voluntat. - Déu, ajuda’ m a estimar-te més i millor. - Déu, t’escolto, t’obeeixo i t’imito. - Déu, et serveixo, em sacrifico i em protegeixo. - Déu, perdono, em purifico i em calmo. - Déu, confio, em sincero i assoleixo. - Déu, comprenc la veritat i t’ho agraeixo. - Ho sento, perdona’m, grà cies, t’estimo (fórmula de pregà ria de la tècnica Ho’ponopono) - El Pare Nostre. - L’Ave Maria. - Abans d’anar a dormir: i. “Déu està en la meva llum, els Àngels són el calor, les persones són la bondat (4 vegades)” ii. “Déu està en la meva llum, el meu esperit és el calor, jo sóc la bondat (4 vegades)”. - Altres,...
|
Exemples de pregà ries o pensaments que poden ser emeses indistintivament per a persones creients com a no creients: - Que els meus nets estudiïn i siguin feliços. - Que els meus nets descobreixin la seva vocació. - Que els meus nebots siguin servicials. - Que els meus pares se sentin bé - Que honori els meus pares en ser .... - Que amb la meva famÃlia millorem la salut (amb un sentiment que ja estem millorant a diferència del sentiment de mancança). - Que hi hagi acord entre els governs. - Que reciclem més i respectem millor el medi ambient. - Que vagi descobrint la meva missió, crida interior o vocació per donar un millor servei a la societat. - Grà cies, perquè m’entengui millor amb ... - Que sigui més atent amb els meus pares,... - Que sigui més amable sobretot en tals circumstà ncies,...
|
Del llibre cura’t per dins: “bona part de la recerca conclou que ser religiós comporta millor salut psicològica i emocinal. També té grans beneficis fÃsics. En els darrers anys, creure en Déu, s’ha relacionat amb uns Ãndexs més biaxos de malalties cardÃaques, vessaments cerebrals, problemes de tensió arterial, amb un millor funcionament del sistema immonulògic,...corren menys risc de patir un deteriorament de les facultats cognitives i es recuperen més rà pidament d’una intervenció quirúrgica i recorren als serveis mèdics en percentatges més baixos”.
“Per reduir l’estrès i beneficar la salut, sosté Newberg, cal ser “religiós de manera que es promoguin emocions positives; emocions d’amor, compassió, connexió, sentit de la unitat, etc., amb les altres persones. No només amb les persones del teu grup, sinó amb les de froa del grup””
“Les idees de Pargament enllacen amb un altreestudi que suggereix que veure’ns com a part d’una cosa més gran, o de nosaltres mateixos, ens ajuda a sortir-nos-en millor fÃsicament.”
5. Salut i meditació
a. Reflexions sobre la meditació.
De la mateixa manera que els esportistes i estudiants s’entrenen, assagen i es preparen per les proves, els meditadors es preparen per imaginar-se en ser millors persones, en la manera de superar les proves, per llavors anar superant les proves de la vida. |
El rendiment d’un esportista és el resultat del seu assaig diari. El rendiment d’una persona en la vida, és el resultat de la seva preparació i prà ctica amb aprenentatge diari. |
Millor meditar en un lloc tranquil, amb pocs sorolls i amb poques possibilitats de ser interromputs. |
Les revelacions que pugui rebre una persona en un procés meditatiu dependrà de la naturalesa i qualitat dels sentiments i pensaments conreats durant l’estat de vigÃlia i en la seva vida quotidiana. |
Abans d’iniciar-se en processos de meditació, millor cultivar la puresa a través de bons sentiments, pensaments i bones accions. |
Abans de reflexionar o meditar sobre temes (millor començar en temes assequibles i no abstractes com la salut, les relacions amb alguna persona, la feina, etc.) és preferible imaginar-se envoltat de llum blanca protectora al voltant i tenir un compromÃs de ser millor persona. |
Meditar en ser una millor persona, vol dir pensar en esdevenir més desinteressat, just, generós o servicial, pensant en el bé que pot oferir a les persones, a la societat i a la naturalesa. |
Quan la ment calla el cor escolta. El rendiment de la persona = El seu Potencial – Interferència (en forma de judicis sense cor o amor) |
Més val meditar 5 minuts al dia o un minut varis moments durant el dia, de manera profitosa que mitja hora tenint el cap en un altra lloc. |
En la meditació silenciosa i intuïtiva, per experiència més val posicionaer els ulls en l’horitzó en comptes de tenir-los posicionats a terra. |
b. Exercicis de meditació.
Imaginar-nos en un estat de salut perfecte. Reflexionar sobre les causes i efectes d’accions sobre la salut. - Romandre en un lloc tranquil. - Assegut amb l’esquena recte - Reflexionar com la persona millora de salut - Efectes positius Contemplació del sol Alimentació conscient Relacions positives amb les persones ...........Pregà ria desinteressada ...........Meditació ...........Respiració profunda Relaxació ...........Exercici, descans i higiene ...........Treball amb sentit i significat ...........Puresa ...........Altres - Imaginar-se molt més recuperat
|
Escoltar el silenci - Romandre en un lloc tranquil - Dret o assegut amb l’esquena recte - Escoltar el silenci, qualsevol mena de so sigui de la naturalesa o d’aparells, vehicles i persones amb equanimitat, és a dir sense judici. - Pots identificar i escoltar sorolls i tensions internes, sense jutjar, amb equanimitat. Pots fer aquesta prà ctica amb la contemplació d’un paisatge estigui en un quadre o bé en la naturalesa. Aquest exercici relaxa i pots llençar una pregunta en el Creador i escoltar alguna resposta que t’ajudi a orientar millor la teva vida.
|
Mà gia Blanca en un mateix - Romandre en un lloc tranquil - Dret o assegut amb l’esquena recte - Concentrar-se amb una qualitat o virtut. Per exemple l’hà bit de l’autodomini en el menjar i. Pensar en la prova o temptació i la seva solució: Imaginar-se que un menja uns aliments amb una quantitat moderada i que es queda saciat sense de voler repetir. ii. Pregar per demanar ajut per superar la temptació amb el compromÃs del treball intern. Per exemple quan hi ha la veu de menjar més sense necessitat, cal pensar en què ja es menjarà més tard i en la propera activitat, seguit d’una petició d’ajut en el Creador si es vol. iii. Imaginar-se un gest positiu de superar la temptació, dels efectes positius de l’autodomini. iv. Repetir aquest exercici de meditació
|
Mà gia Blanca en els altres - Romandre en un lloc tranquil - Dret o assegut amb l’esquena recte - Concentrar-se amb una qualitat o virtut d’una persona. Per exemple l’hà bit de practicar la simpatia i amabilitat en el tracte amb el públic en una feina a l’administracio. i. Pensar en la temptació i en la solució. Trobar-se amb una persona poc amable, amb cara de pocs amics. Respondre-hi amb amabilitat, mencionant el seu nom perquè se senti escoltat, fer un somriure, ser pacient. ii. Pregar i demanar ajut per superar la temptació amb el compromÃs de treball intern. Per exemple quan el ciutadà es mostra exigent, ser molt pacient i positiu o confiat que el tracte acabarà essent positiu, seguit d’una petició d’ajut al Cel. iii. Imaginar-se aquella persona o amic expressant aquesta qualitat de l’amabilitat i paciència en el tracte amb les persones. Cal deixar anar el resultat iv. Repetir l’exericici. Cal deixar que el resultat sigui el que sigui. Un bon amic fa millor els altres a través del seu exemple i bones intencions però també amb el respecte que les persones actuïn de la manera com són, volen ser i del que volen aprendre.
|
6. Salut i relaxació
Exercicis:
- Saber identificar i distingir la musculatura relaxada de la tensionada per relaxar-se. i. Respirar profundament centrat en aquella part de la musculatura que està tensa. ii. Tensar-la mentre un reté la respiració uns segons (5 o 7 ) iii. Llavors deixar anar i descansar durant uns quants segons iv. Relaxar-se entre 10 o 20 segons. Es pot fer de manera individual amb els grups principals dels muscles: - Mà , avantbraç i bÃceps. - Cara, front, ulls, mandÃbula, llengua, llavis, coll i espatlla. - Torax, estòmac, i regió lumbar. - Glutis, peus i cames. Es pot fer finalment tensant tot el cos per llavors destensar-lo. En el cas que la persona senti dolors, és preferible que ho consulti el metge o bé practiqui una altra tècnica de relaxació. Si sol tenir una pressió sanguÃnea baixa, alerta, ja que amb aquest exercici pot experimentar una baixada de la mateixa. Millor fer-ho assegut en la part més exterior d’una cadira amb l’esquena recte. Aquest exercici t’ajuda a distingir quan una musculatura està més o menys tensa o més o menys relaxada. |
- Parlar amb les pròpies cèl·lules i. Es tracte de parlar amb les cèl·lules dels peus, del ventre, del cervell, dels ulls, dels diferents òrgans quan reclamen les seves necessitats per tal d’assegurar que siguin moderades per a ser satisfetes i perquè treballin per la unitat. D’aquesta manera l’individu aprèn a un major autodomini |
- La posició. Varietat i relaxació. i. És important mantenir l’esquena recte o més aviat recte per tenir un equilibri fÃsic, mental i espiritual, i per a fer millor les digestions. ii. També és bo variar de posicions i treballar diferent tipus de musculatura sense forçar. iii. Podem practicar el següent exercici. Quan arribem cansats a casa, ens podem estirar sobre una mà rfega (vigilar com ajupir-vos i aixecar-vos, mirant de mantenir l’esquena recte). Ens posem roba còmode i en una habitació tranquil·la i ventilada. Podem utilitzar un petit coixà per posar sota la nuca i evitar la contracció del coll, i una manta si tenim una mica de fred. Estirats amb la panxa enlaire, amb les cames lleugerament separades i els braços als costats, fem inspiracions i espiracions profundes i lentes de manera natural (no és un exercici de respiració). Procurem que les espiracions siguin el doble de llargues que les inspiracions o una mica més llargues. Tanquem els ulls i ens concentrem en les pujades i baixades de l’abdomen. Quan fem l’espiració (traiem l’aire pel nas), penseu per un costat com el pes del cos va en el centre de la terra i la vostra à nima i el vostre cervell cap amunt. També podem pensar (observar mentalment) com cada grup de musculatura * que es troba tensa es va estovant. *(peus, cames, glutis, abdomen, torax, espatlla, braços, esquena, pits, coll, mandÃbula, galta, ulls, front, etc.)e D’aquesta manera ens sentireu més relaxats després d’uns minuts. Llavors es tracte de reincorporar-se lentament, fent gestos suaus dels braços, cames i mans. |
7. Salut i descans
a. Protecció i aprenentatge en el son
Exercici per abans d’anar a dormir: - Fer alguna pregà ria que tingui sentit per a tu. - Demanar el teu Àngel de la Guarda que et protegeixi durant el son, ja que hi ha energies de tot tipus. - Demanar el teu Àngel de la Guarda que t’ajudi a assistir a alguna escola d’aprenentatge d’alguna qualitat humana. - Donar grà cies de les coses positives de la vida i de les dificultats que un experimenta per poder exercir alguna virtut humana. - Recordar i valorar tot allò que un ha fet de bé durant el dia, allò que li ha fet sentir més humà , més virtuós, més content.
|
b. Alguns bons hà bits per a un bon descans.
Reflexió : El son servei per descansar, conservar l’energia, regenerar les cèl·lules de l’organisme, reforçar la memòria i descarregar emocions. |
Evitar exercicis enèrgics enèrgics abans d’anar a dormir per evitar alterar el patró del son. Fer exercici regular (millor fer-lo entre les 17 i les 18 hores (a mig matà també és un bon moment)). És recomanable fer exercicis suau com caminar, córrer lentament, anar en bicicleta, nedar, fer estiraments, i alguns exercicis d’enfortiment gradual de la musculatura, moviments suaus del cos. És recomanable fer exercicis o un tipus d’activitat fÃsica que estimis i s’ajusti al teu tipus fÃsic. |
Evitar: - llum del mòbil, de pantalles, la tauleta, etc. ) abans d’anar a dormir. Millor parar de fer servir la tecnologia lumÃnica dos hores abans d’anar a dormir. - l’excés de menjar, sucre, xocolata, un excés de sal ja que activa la tensió arterial i l’activitat fisiològica. - drogues com els tranquil·litzants, nicotina, alcohol, cafeina, etc. |
Tenir l’habitació amb la temperatura adequada (aproxim. entre 20 i 23º) i ventilada. Fer ús d’un matalà s còmode. Evitar sorolls de l’entorn (sons de veïns, roncs del company, trà nsit etc.). Hi ha la possibilitat d’insonoritzar l’habitació, de posar sons relaxants (aigua de mar), posar taps a les orelles per contrarestar el so ambiental. Estar a les fosques. Es pot utilitzar un antifaç en cas de necessitat. |
Respecte el sopar: Menjar amb moderació en el sopar (evitar anar a dormir amb gana, ni amb la panxa plena) i aviat. Les coccions millor que siguin toves (bullit, al vapor, a la planxa,...), res de fregits. Alguns aliments recomanats són els següents: Peix blau (salmó, tonyina, sardina,...) Carn de pollastre i de gall d’indi Llegums, arròs, cereals integrals. Ous Verdures: espinacs, pastanaga, api, remolatxa i bròquil. Llavors de xia Alvocat Una mica d’enciam Una mica d’oli d’oliva. Prunes Nous Alguns aliments i begudes que cal evitar per dormir bé: Verdures crues i fruita: Es pot menjar una mica d’enciam. Les verdues sense cocció tendeixen a ser de digestió lenta a la nit. Carns vermelles, embotit o formatges grassos. Espècies picants. Alcohol, dolços, xocoaltes Cafè i te. |
Mantenir un pes saludable. |
Mantenir una dieta variada amb suficients vitamines i minerals. |
És recomanable fer la última ingesta 2 o 3 hores abans d’anar a dormir. |
Millor menjar sempre a les mateixes hores, de manera regular i que es reparteixin les calories al llarg del dia. |
Fer un bany unes 2 hores abans d’anar a dormir, facilita la son. |
Fer activitats relaxades abans d’anar a dormir (pregà ria, neteja bucal, breu exercici suau, llegir quelcom breu i relaxant, pensar en el bé, etc.) amb l’objectiu de reduir les revolucions abans d’anar de ficar-se el llit. |
Anar a dormir i aixecar-se cada dia a la mateixa hora (el cap de setmana si es vol aixecar una mica més tard, ho pot fer però només una mica més tard). |
Evitar fer ús de l’habitació per veure la TV, escoltar la rà dio, etc. |
Ser positiu i esperançat en la recuperació davant les dificultats del son que la persona pugui experimentar en un dia o uns dies: Ser positiu si un dia o durant uns dies no es dorm gaire bé. Evitar pensaments de blanc o negre. Pensar que hi ha recursos naturals per dormir millor com fer exercici regular, respirar millor, fer alguna respiració profunda fins i tot a mitjanit si la persona es desperta ja que ajuda a tornar a dormir, fer exercicis de relaxació, deixar de fer ús de les pantalles les 2 o 3 últimes hores abans d’anar a dormir. Mantenir un llenguatge positiu i evitar distorsions mentals. Mantenir expectatives realistes en quan a les necessitats de dormir. La meditació o relaxació durant el dia també ajuda a regenerar el cos. Tenir una visió à mplia sobre les causes de les dificultats del son que un pugui experimentar un dia. Fer alguna pregà ria ajuda a conciliar i dormir millor Fer alguna respiració profunda ajuda a conciliar i dormir millor. Fer una vida atenta, serena, pura, generant sentiments i pensaments justos i generosos durant el dia, ajuda a dormir millor. Saber relaxar-se durant el dia i mantenir bones relacions socials i familiars ajuda a descansar millor. Gestionar els problemes. Per exemple amb una tècnica. - Definir el problema o els fets - Crea alternatives, solucions factibles i adequades. - Prendre la decisió, la millor solució possible. - Posar en prà ctica la solució i entregar o acceptar el resultat. - Verificar que la decisió hagi estat la correcte. Si està s millor, ja estar bé (tens més pau i serenitat), i si no ha anat bé, cal escollir una altra solució. |
8. Salut i respiració
a. Respiració i poder de la voluntat
Reflexions sobre la respiració
La vida comença amb una inspiració i s’acaba amb una espiració |
Sobre la respiració profunda, atenta i conscient. Ens alimenta en lloc de la respiració superficial Cal respirar, inspirar lentament perquè l’aire tingui temps suficient per descendir profundament en els pulmons, que s’inflamen, s’emplenen i es dilaten. Llavors cal retenir l’aire uns segons, per mastegar-lo, cuinar-lo, digerir-lo, i assimilar-lo en la forma suficient per rebre les seves forces. Amb la respiració profunda es renoven les cèl·lules i contribueix significativament en la prevenció d’una bona salut. Les respiracions profundes calmen a l’organisme. Les respiracions profundes ajuden al funcionament dels pulmons, aquests actuen purificant la sang, que arriba al cervell facilitant el treball de comprensió i reflexió. La respiració profunda il·lumina l’intel·lecte, reanima el cor i fortifica la voluntat. La respiració ajuda a enviar la sang calenta de l’interior a la perifèria del cos, ajudant a combatre la fred, ja que escalfa el cos. |
Per cadascú hi ha un mètode, un ritme particular de respiració, que ha de trobar, escoltant el seu metge interior. Aquest metge li indica com respirar, quantes vegades al dia, etc. |
Quan respirem lenta i rÃtmicament cal fer amb concentració (pensant que l’aire és portador d’elements benèfics), amb atenció o amor i fe que ens ajudarà a tenir millor salut. |
Si hem de fer algun exercici de cà rrega o descà rrega o fÃsic, és millor prèviament fer algun exercici de respiració profunda ja que tindrem més energia. |
Quan fem algun exercici mentre ascendim els braços cal inspirar, quan el cos s’estira, llavors cal retenir un instant l’aire i espirar quan descendim i el cos es contrau. |
És important romandra en una posició correcte, amb l’esquena recte, especialment quan fem una respiració profunda ja que moltes malalties respiratòries i digestives es deuen a una mala posició. |
És preferible respirar sempre pel nas ja que fa de filtre i evita que substà ncies impures entrin en la boca i en l’organisme, excepte que hà gim de fer un “esprint”. |
Si fem una respiració profunda, abans d’emprendre una activitat aleshores quan la realitzem, la farem molt millor: - Sigui una negociació per arribar a un acord. - Quan visitem a un amic. - Quan fem una encaixada amb un amic. - Quan hà gim de castigar de manera positiva a un nen perquè conegui els lÃmits que tots tenim de determinats actes. |
Si tenim una respiració irregular, cal aturar-se per llavors observar els sentiments i pensaments negatius que un té, per saber escollir aquells que siguin justos, sincers i generosos i aixà tenir una respiració regular i saludable. |
Alguns exercicis de respiració
Exercici de respiració profunda Inhalació - Distensió dels orificis del nas - Moure la part baixa de les costelles cap fora el mà xim possible. - Estirar el conjunt de la part alta del tronc. - Evitar arquejar la part alta del pit d’una manera apretada - Mantenir l’abdomen relaxat.
Cal evitar els següents errors: dibuixar l’abdomen cap endins, col·locar el cap baix separat de l’esquena, forçar les espatlles cap enrere en lloc d’aixecar-los i treure l’aire amb soroll de manera que els orificis estiguin parcialment tancats.
Exhalació - Permet que la part alta del tronc i les costelles s’enfonsin - Dibuixa cap endins la part de les costelles i el més junt possibles. - Matenir l’abdomen el més relaxat possible.
Cal evitar els següents errors: encorbar el cos massa cap endavant en lloc de contraure el pit, mantenint l’abdomen fix o dibuixat cap enfora i treure l’aire a través de la boca.
Una variant de la respiració profunda és la següent:
- Inspirar amb els dos orificis de manera lenta - Espirar o deixar l’aire d’una sola vegada i amb força (en aquest cas amb el nas o la boca) Ajuda a eliminar estat anÃmics negatius.
Exercici de respiració rÃtmica. - Cadascú ha de trobar el seu ritme. Es tracte per exemple: - Mentre caminen, inspirar mentre fem dos passes i espirar mentre fem 2,3 o 4 passes, o bé inspirar mentre fem 3 passes i espirar mentre fem 3, 4 o 5 passes, però sempre fer el mateix perquè sigui rÃtmica.
Un altra exercici*: Millor fer-lo pel matà en dejuni, o bé 4 o 5 hores després d’haver menjat per evitar sobrecarregar els pulmons. - Tapar l’orifici del nas o fossa nasal esquerra. Inspirar durant 4 temps. - Contenir o retenir la respiració durant 16 temps. - Tapar l’orifici del nas dret. Espirar durant 8 temps Tornar a fer el mateix exercici però a l’inversa. Aquest exercici cal repetir-lo 6 vegades. Quan l’individu faci fà cilment aquest exercici, pot doblar els temps, però és millor anar més enllà . *Mentre un fa aquest exercici o l’exercici de respiració profunda es pot concentrar o pensar que la llum del Cosmos li entra en el cos per llavors en el moment d’espirar, projectar la llum pensant en il·luminar, ajudar, els altres, en els acords entre governs, amb la pau, coses benèfiques. *Mentre un fa aquest exercici pot pensar en una qualitat, pregà ria o virtut mentre inspira, en una altra mentre reté l’aire i en una altra mentre espira.
|
9. Salut i higiene
a. Higiene fÃsica. Reflexions.
La necessitat d’higiene dependrà de varis factors. Època de l’any Edat Naturalesa de la persona (si sua molt o poc). Si un estar net o brut. Si un estar o no suat. Si un estar en bon estat d’anim o amb mal estat d’à nim. És preferible no remullar-se el cabell ni el cap si un està alegre, per evitar perdre el bon magnetisme que emana, en canvi és molt recomanable banyar-se o bé dutxar-se quan s’està amb un baix estat anÃmic. És recomanable de tant en tant banyar-se, posant a la banyera una mica d’aigua de mar o bé 3 o 4 litres de sal de mar o iodada, ja que ajuda a netejar-se millor per dins del cos. En general (dependrà de cada cas), és bo començar a dutxar-se o banyar-se amb amb aigua calenta (no excessiva) fent ús d’un bon sabor (el menys detergent possible) una esponja natural o fent ús de la mà , per tal d’obrir els porus i facilitar la neteja i treure la brutÃcia dipositada en la pell, per llavors posar aigua tèbia i finalment aigua una mica freda ja que va bé per la circulació de la sang (és important netejar-se amb aigua freda sobre un cos calent), entre altres beneficis. No és convenient dutxar-se massa ni poc. Són preferibles dutxes curtes que llargues per raons higièniques i ambientals. Dutxar-se massa pot provocar la pèrdua de la primera capa de la pell. La higiene corporal facilita l’activitat dels rinyons (no han depurar tanta quantitat de brutÃcia o residus). |
b. Higiene mental. Exercici.
- Situació. O bé t’està s dutxant o bé aquell dia no et dutxes i et trobes dret. - Pensa com l’aigua baixa sota el teu cos. - Pensa com les gotes d’aigua prenen contacte amb el teu cos i va expulsant la brutÃcia. - Pensa com et sents de net. - Pensa com aquesta neteja corporal també neteja pensaments injustos, sentiments egoistes o impurs. - Pensa i sent com de bé et sents fÃsicament, mentalment i emocionalment, després d’aquesta neteja mental. |
10. Salut i treball
(ACABAR DE DESENVOLUPAR EN ELS PROPERS DIES)
a. La mà gia del Gest positiu.
b. Treball. Grau d’afinitat i encaix entre el perfil i trets de la feina.
i. Motivació extrÃnseca.
1. Economia (guany en la vida).
a. Estalvi
b. Inversió
c. Seguretat o protecció
2. Condicions de treball
3. Altres
ii. Motivació IntrÃnseca.
1. Sentir-se útil
a. Desig de cor (missió i propòsit)
i. L’acció de servir i ser útil als altres et condueix a conèixer-te i descobrir la teva vocació.
b. Qualitats i virtuts
c. Habilitats
i. Relació social
ii. Contingut tècnic
d. Interès en els coneixements
e. Valors
iii. Motivació extrÃnseca i intrÃnseca
1. Comunicació i cultiu de bones relacions.
11. Salut i frases sà vies
Estimar sense esperar ser estimat
Reps que el llaures
Pensa en els efectes de les accions, pensaments i sentiments
Ets el resultat del teu assaig o preparació
Rendiment = potencial – interferència
Èxit = (direcció + desig de cor)*adequada acció + persistència
Quan més interès tens per un hà bit, més el practiques, quan més el practiques, més habilitat adquireixes.
12. Salut, gesti i gratitud
Exercici de donar grà cies:
Grà cies per tenir i fer salut, amistats, treballs, vivències positives, per estimar a la famÃlia, als amics, a la gent, a la vida.
Grà cies per tenir aquesta dificultat ja que aixà exerceixo la ... paciència,... la intel·ligència,...la voluntat,...l’amor
Exercici de bon gest:
Bona encaixada (amb bons desitjos), mirada agradable,…
Bibliografia i webgrafia
(ACABAR DE DESENVOLUPAR EN ELS PROPERS DIES)
Batlle, Jaume (2014). Howpiness : Happiness and How to Be Happier. United Kingdom. Autorhouse.
My System. JP Muller. 15 minutes’ a Day for Health’s Sake
The 7 Great Prayers. Paul McManus.
Slow running
Reid, Daniel (1989). El Tao de la Salud , el sexo y la larga vida. Barcelona: Editorial Urano
Ruiz Coloma, Cristina (2001). Dormir bien. Estrategias para combatir el insomnio en la tercera edad. Sant Andreu de la Barca. Barcelona.
Grijaldo Mondadori.
Keirsey, D. (1998). Please Understand Me II. Temperament, character and intelligence (1st edition). Del Mar: Prometheus Nemesis
Estivill, Dr. Eduard; Estivill Dra. Carla. (2021). El mètode Tokei. Com posar a l’hora el teu rellotge intern per viure amb salut, energia i optimisme. Barcelona. Penguin Random House GrupoEditorial. S.A.U.
Farreny, M. Àngels; Marcet, MÃriam. (2013). Dime cómo respiras y te diré cómo vives. Vortex Produccions S.L.
Webgrafia:
Dutxa amb aigua freda: https://www.rac1.cat/societat/20210104/491439887921/dutxa-aigua-freda-mati-cos-calent-raspallar-sistema-cardiovascular-refredats-tonificant-anim.html
Freqüència en la higiene:
Posició del cos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada