Pel matí em llevo pensant amb el Sol.
El contemplo i rebo inspiració
per fer un treball molt dinàmic tot sol
per la gent, amb imaginació.
Parlo amb entitats molt celestials
que propaguen una energia càlida
per consagrar tots els cors ben lleials
perquè els presents facin accions ben vàlides.
Raigs solars són la font de tot menjar
d'una manera bastant natural,
els comparteixo per a saciar
a qui té gana com la gent rural.
Li faig visites a la mateixa hora.
Els seus sincers consells són generosos.
Quan tanco els ulls i penso amb Ell, m'adora
i prenc uns camins que són fructuosos.
El Sol pur em dona llum a la ment,
m'escalfa el cor per actuar millor.
Gràcies a Ell, penso acuradament
i així faig content el nostre Senyor.
M'imagino que estic al seu costat.
M'observo i em dic que sóc venerable.
L'imito. Estimo la santedat.
Envio amor a la gent que és estable.
La natura regenera i neteja
a l'ànima que el respecte i l'estima
perquè cada dia al matí bateja
a tot aquell qui s'hi acosta i l'intima.
Prego molt pel bé de la humanitat
i així em faig immune si algú em critica.
Em vull semblar a la bona deïtat
per fer de far, encara que una mica.
Lloo la natura, m'ho reconeix.
Si peco, m'obstrueix una foscor.
Si reparo, la ment se'm aclareix.
Prenc el camí sense cap rancor.
Camino dins la sorra de la platja,
tinc sensacions, es relaxa el peu.
L'Àngel de Terra, és un avantatge,
em dona gran fermesa en tota feu.
Molt més tard em banyo i se'm purifica
una ànima que vol manifestar
puresa, els defectes, els abdica
fruït a bells pensaments de benestar.
La marinada que prenc no s'ajorna.
Els Àngels d'aire estimen els de l'aigua.
Capto una idea justa que em conforta,
que em protegeix com un bonic paraigua.
Els Àngels del Foc ja surten del Sol,
guareixen de tot mal el qui l'adora.
Conscient de l'amor ja res no li dol
a un cor jove que en l'acció sempre ora.
Sovint sóc receptiu al Sol tota hora,
per imitar-lo i emetre escalfor
als cors ofegats pel soroll de fora,
amb un esperit molt apaivagador.
El Sol és un Mag Blanc que no s'atura
en emetre llums de vitalitat
en aquell que s'acosta sense usura,
reparteix dons amb estabilitat.
Poesia que ha participat en el certamen de poesia de l'entitat Sàlvia de Canet de Mar el setembre i octubre de l'any 2025
